cim del mulacen
Esta és la història de dos Moleteros ( Victor
C. i un servidor Jere) que després d’un llarg estiu, decideixen anar a fer una
aventureta , i un dia xerrant en un vell amic va sortir a la conversa el cim més
alt de la península el Mulacen (3479 mts.) i perquè no ens decidim a fer aquest
cim si diuen que es ciclable … MOS ENPORTEM LES BICIS? així de passada portem a
la familia de turisme una setmaneta? I així va ser com va començar la història.
10:00 h. Capileira 1400 mts. (una mica bastant tard però estavem
allotjats a quasi 150 km i dos hores de viatge) així que comencem la ruta sense
preocupació ja que tenim tot el dia per davant i calculem estar a les 13:00h. dalt al cim i a
mitja tarda a Granada.
Anem agarrant ritme bo (el qual després pagarem car) parem a un mirador on és podía vore els cims del Mulacen II i el Veleta així que una barreta i cap alla que anem , després d’un bon rato de pedalar passem per l’àrea interpretativa lloc on hi ha la barrera i a partir d’aquí no es pot passar en vehicle motoritzat. Preguntem al guarda si se podía pasar por las cimas e incluso si podíamos pasar a la cara norte para descender por el otro lado de la montaña dirección Sierranevada y Granada. Nos comenta que no tiene información pero que no le ve mucho problema ya que el calor de los dos últimos días havia derretido muchisima nieve .
Així que prosseguim cara nord fins passar la sendera de Trevelez i fins arribar al Alto del Chorrillo (2700 mts.) per a mi tot una fita ja que acabava de superar el cim més alt que havia fet fins al moment. D’aquest punt parteixen diversos camins (Refugio de Poqueira - Trevelez - Veleta – Mulacen )
Natros eleguim la pista que porta al cim del Mulacen,
busca que busca … pista quina pista? Una sendera!!! dolenta, empinada, pedregosa,
perdedora, ETC………I la bici al
coll clar! I tot això com San Fernando un ratito a pie y otro andando durant algo menys de 6 km. Els quals van
costar 3 infinites hores.
Niu d’ametralladores al principi de la
temuda pujada
Aquest xic que surt a més d’una foto es un Vasco que anava al refugui, però com tenia temps ens va acompanyar per a veure’ns baixar per la sendera. Sort d’ell que anava davant buscant-mos les fites…
Poc a poc guanyavem altura , el cansament i sensació de mareig cada cop eren més grans
Mulacen II o falso Mulacen (així l’anomenen ja que algún cop pot crear confusió) 3362 mts.
Les possibilitats de fer
el cim cada cop eren més probables, començavem a vore-ho més clar però no veiem
tant clar el fet de poder passar pel Veleta i baixar per Sierranevada fins
Granada. Haviem calculat que a les 13:00 h. estariem al cim però a esta hora
encara estavem a falta d’una hora i mitja de camí, uns 6kms. I més de 800mts+
així que a posar-mos les piles.
Cada cop hi havia més
gent que anaven acudint per tot arreu,
el xic vasc ens va enssenyar la
sendera que haviem de baixar per tal de no retrocedir aquells 8 km.
Seguim pujant, les bicis
pesen cada cop més , estem a 3400 mts. I ni rastre del cim i això que no falten
ni 100 mts. UUUUFFFF. Quina pallisa , i
quin paisatge més insòlit només és veuen pedres i algo de neu i a les
fondalades, petites basses com les de la Caldera, Rio Seco etc, així que acotxem
el cap i fins dalt no parem, Victor ànim que ja esta aquí això! I de repent i sense quasibé adonar-mos… EL
CIM!!! Molta emoció abraçades de enhorabona i alguna llagrimeta
. Són les 16:00h. portem tres hores de retard però estem dalt
Victor, ESTEM DAAAALT!!!
I el paisatge per l’altre costat es espectacular. Dedicacions a tothom .
AIXÒ ES EL CIM NOIS 3479 Mts.
Estem molt
prop dels que ja no hi són, penssem en ells , fem una amanideta de pasta i ràpid
cap avall ja que el temps no és molt bo aquí al cim, fa molt d’aire la
temperatura es de 9º però la sensació es molt inferior, el vasc marxa cagant
tomates per a posicionar-se per meitat de la sendera la qual només és veu
alguna de les corbes .
Algunes dades
de la sendera molt poc ciclable, però ens vam cascar algún tramillo. Victor en
la doble va xalar molt , i jo també…
Distància:
1,2 km.
Temps : 22
min.
Desnivell negatiu: 400 mts.
Inclinació
negativa mitja: 33%
Inclinació negativa
max: 52%
Quin mal de
braços al arribar baix BRUTAL!!! Hem de
seguir a ritme baix per tal de anar-mos recuperant i poder arribar fins al Veleta sense massa
complicacions
Al fons el Mulacen , dibuixo la temuda
sendera…
i aquí de
fons el cim que anem a atacar, el Veleta
Anem fent cami , trobem molta gent forastera, que ens
pregunten coses que no sabem , (es el primer cop que estem aquí a dalt, i no
crec que hi torne pensavem en aquell moment) seguim i després de 4 corbes més
empinades tavessem el collado de la Carihuela , lloc on a partir d’allí ja tens
accès a les pistes d’esqui de Sierranevada.
Pistes d'esqui Maxiobservatori
Ara ja sols ens falta
pujar al veleta, cim menys alt però en ganes de fer-lo, el seu accès tenim
entes que és molt bo i comode, és asfalt, molt deteriorat però asfalt, però
abans avisem en les últimes gotes de batería a la familia que estem a punt d’iniciar
la baixada.Trobem l’accès però no fem més que vore neu per tot arreu, el mal de
cap de Victor comença a ser serio i el meu mareig suportable però se fa pesat
al cap de tanta estona. Anem pujant
direcció Veleta però al cap d’uns
instants i quan ens faltava poc per a fer
cim, desistim és tard! el sol està a punt de pondres, i encara ens falta 1h. de
camí per fer cim , estem a un lloc desconegut per a nosaltres i a Granada ens
espera la familia, que ja fa hores que pateixen per natros.
Donem la volta i avall, mos esperen 40km, 1:30h. i -2628 mts
de baixada absoluta sense donar una pedalada. Impessionant mai havia
estat tant de temps baixant, fins i tot m’avorria .
Arribant ja de nit a una barriada a les
afores de Granada
Resumint un dia de Btt
per Sierranevada sortint de Capileira 1400mts. Passant pel Mulacen 3479mts.
I pel Veleta (quasi) i la baixada per Sierranevada i Granada amb uns totals de:
Distància : 74Km.
Temps : 7 hores i 42 min.
Desnivell+ : 2256
Desnivell- : 2962
La ruta no és que sigui
de gran atractiu visual ja que és mou en la majoria de temps per dalt dels 2000mts
, és un paisatge insòlit , feréstec, I desolador , però tè el mèrit d’aconseguir
tal fita com: estar al sostre de la península !!!
PD: gràcies a Rafel per fotremos en este
lio i a les dones per tindre tanta paciència amb els nostres calvaris…
Fins aviat (quina sera la pròxima?)
Tortosa a 26/10/2012
Jere.