dimecres, 30 d’abril de 2014

VIP EXTREM (2013) mes val tard que mai!!!

Bé! després de molts dies de inactivitat, em decidèixo a fer la cronica de la
VIP! Un dels motius de no fer-la fins ara, es perquè els primers 15 dies em
vaig aburrir de llegir croniques de la gent...
Però el principal motiu es per quedar amb algo de mal sabor de boca degut a
que si no tiro de cap, no l'acabo!!!

Bé! comencem aviat, divendres tarda (no treballem) i després de dinar marxem
Victor i un servidor (Jere) direcció Vimbodi,  fem les inscripcions, recollim
dorsals i regals, i marxem cap a Poblet! Un cop arrivem a la sortida ens
emportem algo de decepció de la sortida /arribada (esperavem un lloc més ampli
i bonic).  Un cop al Monestir de Poblet formalitzem i deixem pagada
l'habitació ja que ens aixecarem aviat! Esperem a Sergi P. que surt de casa
algo més tard i anem a fer un beure... Comencen les emocions!!! Asseguts amb
la cerveseta a la mà vam veure passar un Cangur passejant, lligat com si d'un
gos es tractes.... ens varem quedar parats de pedra!!! acompanyem a Sergi al
sopar de germanor (als Gorgs) i nosaltres cap a l'habitació, a sopar i
dormir...


TITITITIIIII... TITITITIIII... TITITITIIII... son les 5:30 i fem un esmorçar,
i en pocs minuts ens presentem a Vimbodi. Que tu aparcaras? vaja xou! quasi
fem tard a la sortida i tot , quin escampatall de cotxes!
Alcem les bicis i en 2 minuts la sortida , la pell de gallina!!! però poc a
poc anem sortin del poble, i ja comencem els primers problemes amb l'enllaç
del pulsòmetre amb la cinta FC, això em porta de cap al menys els 20 primers
km  a les voltes dels km 30 crack la cadena de Victor a troços, mentres ell
repara aprofito per enllaçar definitivament el FC...  MOLETA !!! ens van
cridar ADEU!!! BRITTA  varem contestar!




Seguim fins arribar al primer avituallament. Màgnific hi ha de tot, on Victor
aprofita a un servei de taller a cambiar la cadena, brutalment ràpid, com la
F1. Omplim bidons i mecha, Hola Britta jeje nos veremos veces hoy he??? a
partir d'aqui tot va anar més rodat, els quilòmetres anaven caient a ritme mig
però sense pausa ja que l'objectiu principal es acabar!
A l'avituallament de Prades hi havia un xaval que havia caigut i portava
bastantes ferides cosa que ens va conmoure molt, arranquem i a pocs metres
intercanviant un tros de plàtan, tocada de manillars i el pobre Sergi P. a
terra, s'aixeca s'espolça i seguim.




Comença una bona  baixada, Victor s'escapa del grup
i a un encreuament (algo duptos) espero a Sergi pensant que podia anar algo
despistat després de la caigudeta tonta en part mig per culpa meva, i mentre
l'espero (parat) me n'adono que havia perdut 3 cargols del disco de darrera,
en trec 1 del davant i el poso darrera , arriva Sergi m'ajuda a recollir i
marxem.  Recuperem a Victor, passem més avituallaments tots de fàbula  fins
arribar al del dinar alli parem una mica a menjar algo de pasta i refrescar-
mos però sense encantar-mos, seguim pedalant tots tres junts,

 anem bé, finsque arriba un moment que hem toca dir ! companys aneu tirant no puc aguantar
este ritme he de baixar gas, fins el punt d'aturar-me pels calambres, rampes
etc, les cames no volien seguir i el cap començava a donar-se per vençut! vaig
pensar en tot (Entrenos , sacrifici ,hores perdudes en la FÁMILIA etc. ) i
vaig empendre la penúltima pujada (LA BARTRA) a peu prenent gels i sucres però
res satisfeia a les meves cames (ja era tard) les hores passen i cada cop
estic més cansat d'estar aqui , penso on mai ficat? les cames estan algo més
relaxades i pujo a la bici, pedalo molt suau (MOLT!!!) soc cabut, i no penso
deixar-ho aqui! porto més del 75% fet i faig esta rampa per arribar a
Montblanc, avituallament i la última pujada la faig com sigui (encara que
tingue que acabar arrossegant-me ) després d'aquest autoconvenciment emprenc
el tema més convençut , al menys de cap, les cames seguien fotudes però vaig
apendre a pedalar amb els calambres i conviure amb ells! S'acaba la BARTRA (QUE LA VA PARIR!!!) i avall fins a Montblanc, descanso i faig l'avituallament com cap, emprenc el camí decidit però només sortir del poble ens equivoquem uns quants i fem 2km extra amb pujada!!! recuperem el
camí  decidits a fer la última ( La de la Santíssima Trinitat. Molt suau però
llarga) aquesta te un avituallament al principi, i punt d'aigua al cim, la puc
fer tota pedalant suau però el cap em fa una mala jugada i al passar per
l'avituallament als pocs quilòmetres l'oblido i vaig tirant mentalment de cara
ell però mai arriba i penso: COLLONS SI QUE ES LLARGA!!! ON ESTA
L'AVITUALLAMENT Nº9 (quan resulta que ja l'havia passat feia estona) pedalo,
pedalo i pedalo fins que arribo al punt d'aigua FINAL DE LA ULTIMA PUJADA però
no en soc concient i pregunto per l'avituallament , el noi no sap re però me
diu que tot es baixada, llavors em centro i dic: POS QUE CURTA S'HA FET!!!
jajaja M'omplo d'emoció i li dic adeu al noi!!!

Emprenc la ultima baixada celebrant i saborejant la meta, al arribar al pla veig el monestir de Poblet i crido SIIIII!!!! (esticsol) no puc evitar una llagrimeta i pedalo el més fort que poden les cames,
ara ja res em fara perdre la meta!!! i en poc temps arribo a la META de la
dura i llarga VIP EXTREM on esperen els companys Victor i Sergi per ajudar-me
a orientar-me i felicitar-me, sense abans fer-me aixecar la meva companya
Xineta JEO 29er. Que ha complit amb el cometut i no m'ha donat problemes.

La reflexió general es que poder alguns problemes van ser mentaLs però la VIP
es dura i sobretot llarga , però crec que algun dia repetire!

LES MEVES DADES:


Cap comentari:

Publica un comentari