dimecres, 31 d’octubre de 2012

Puijem al Mulacen


       cim del mulacen

Esta és la història de dos Moleteros ( Victor C. i un servidor Jere) que després d’un llarg estiu, decideixen anar a fer una aventureta , i un dia xerrant en un vell amic va sortir a la conversa el cim més alt de la península el Mulacen (3479 mts.) i perquè no ens decidim a fer aquest cim si diuen que es ciclable … MOS ENPORTEM LES BICIS? així de passada portem a la familia de turisme una setmaneta? I així va ser com va començar la història.

 

10:00 h. Capileira 1400 mts. (una mica bastant tard però estavem allotjats a quasi 150 km i dos hores de viatge) així que comencem la ruta sense preocupació ja que tenim tot el dia per davant  i calculem estar a les 13:00h. dalt al cim i a mitja tarda a Granada.
                                                          

                                                         Últims preparatius , mos despedim , i ens trobem a Granada. Fins despres         

                                                              10:10 preparats per a sortir

          





Anem agarrant ritme bo (el qual després pagarem car) parem a un mirador on és podía vore els cims del Mulacen II i el Veleta així que una barreta i cap alla que anem , després d’un bon rato de pedalar passem per l’àrea interpretativa lloc on hi ha la barrera i a partir d’aquí no es pot passar en vehicle motoritzat. Preguntem al guarda si se podía pasar por las cimas e incluso si podíamos pasar a la cara norte para descender por el otro lado de la montaña dirección Sierranevada y Granada. Nos comenta que no tiene información pero que no le ve mucho problema ya que el calor de los dos últimos días havia derretido muchisima nieve .

Així que prosseguim cara nord fins passar la sendera de Trevelez i fins arribar al Alto del Chorrillo (2700 mts.) per a mi tot una fita ja que acabava de superar el cim més alt que havia fet fins al moment. D’aquest punt parteixen diversos camins (Refugio de Poqueira - Trevelez - Veleta – Mulacen )

 
Natros eleguim la pista que porta al cim del Mulacen, busca que busca … pista quina pista? Una sendera!!! dolenta, empinada, pedregosa, perdedora,  ETC………I la bici al coll clar! I tot això com San Fernando un ratito a pie y otro andando  durant algo menys de 6 km. Els quals van costar 3 infinites hores.

                      Niu d’ametralladores al principi de la temuda pujada

                                                   Si algu veu la sendera que mos ho digui, i si trobeu la pista millor que millor.

                                                                         
Aquest xic que surt a més d’una foto es un Vasco que anava al refugui, però com tenia temps ens va acompanyar per a veure’ns baixar per la sendera. Sort d’ell que anava davant buscant-mos les fites…


                                     Poc a poc guanyavem altura , el cansament i sensació de mareig cada cop eren més grans



                                  Mulacen II o falso Mulacen (així l’anomenen ja que algún cop pot crear confusió) 3362 mts.

Les possibilitats de fer el cim cada cop eren més probables, començavem a vore-ho més clar però no veiem tant clar el fet de poder passar pel Veleta i baixar per Sierranevada fins Granada. Haviem calculat que a les 13:00 h. estariem al cim però a esta hora encara estavem a falta d’una hora i mitja de camí, uns 6kms. I més de 800mts+ així que a posar-mos les piles.

Cada cop hi havia més gent que anaven acudint per tot arreu,  el xic vasc ens va enssenyar  la sendera que haviem de baixar per tal de no retrocedir aquells 8 km.

Seguim pujant, les bicis pesen cada cop més , estem a 3400 mts. I ni rastre del cim i això que no falten ni 100 mts.  UUUUFFFF. Quina pallisa , i quin paisatge més insòlit només és veuen pedres i algo de neu i a les fondalades, petites basses com les de la Caldera, Rio Seco etc, així que acotxem el cap i fins dalt no parem, Victor ànim que ja esta aquí això!  I de repent i sense quasibé adonar-mos… EL CIM!!! Molta emoció abraçades de enhorabona i alguna llagrimeta .  Són les 16:00h. portem tres hores de retard però estem dalt Victor, ESTEM DAAAALT!!!

 


                                   I el paisatge per l’altre costat es espectacular. Dedicacions a tothom .
 
                                                                                 AIXÒ ES EL CIM NOIS 3479 Mts.

Estem molt prop dels que ja no hi són, penssem en ells , fem una amanideta de pasta i ràpid cap avall ja que el temps no és molt bo aquí al cim, fa molt d’aire la temperatura es de 9º però la sensació es molt inferior, el vasc marxa cagant tomates per a posicionar-se per meitat de la sendera la qual només és veu alguna de les corbes .



Algunes dades de la sendera molt poc ciclable, però ens vam cascar algún tramillo. Victor en la doble va xalar molt , i jo també…

Distància: 1,2 km.

Temps : 22 min.

Desnivell  negatiu: 400 mts.

Inclinació negativa mitja: 33%

Inclinació negativa max: 52%

Quin mal de braços al arribar baix BRUTAL!!!  Hem de seguir a ritme baix per tal de anar-mos recuperant  i poder arribar fins al Veleta sense massa complicacions                                     
                                                                                        
             Al fons el Mulacen , dibuixo la temuda sendera…

                                                  
                                                                                                              i aquí de fons el cim que anem a atacar, el Veleta
Anem fent cami , trobem molta gent forastera, que ens pregunten coses que no sabem , (es el primer cop que estem aquí a dalt, i no crec que hi torne pensavem en aquell moment) seguim i després de 4 corbes més empinades tavessem el collado de la Carihuela , lloc on a partir d’allí ja tens accès a les pistes d’esqui de Sierranevada.

 Estem a la vessant nord i això és nota, molta més neu i la temperatura disminueix uns graus.                        
 
                      Pistes d'esqui                                                                                        Maxiobservatori 
Ara ja sols ens falta pujar al veleta, cim menys alt però en ganes de fer-lo, el seu accès tenim entes que és molt bo i comode, és asfalt, molt deteriorat però asfalt, però abans avisem en les últimes gotes de batería a la familia que estem a punt d’iniciar la baixada.Trobem l’accès però no fem més que vore neu per tot arreu, el mal de cap de Victor comença a ser serio i el meu mareig suportable però se fa pesat al cap de tanta estona.  Anem pujant direcció Veleta  però al cap d’uns instants  i quan ens faltava poc per a fer cim, desistim és tard! el sol està a punt de pondres, i encara ens falta 1h. de camí per fer cim , estem a un lloc desconegut per a nosaltres i a Granada ens espera la familia, que ja fa hores que pateixen per natros.


                           Poc abans del Veleta                                                 Veleta 3396mts. Ens vam conformar en obtindre esta instantànea

Donem la volta i avall, mos esperen 40km, 1:30h. i  -2628 mts  de baixada absoluta sense donar una pedalada. Impessionant  mai  havia estat tant de temps baixant, fins i tot m’avorria .

                                                         
 
                                                                                                        Arribant ja de nit a una barriada a les afores de Granada

Resumint  un dia de Btt  per Sierranevada sortint de Capileira 1400mts. Passant pel Mulacen 3479mts. I pel Veleta (quasi) i la baixada per Sierranevada i Granada amb uns totals de:

Distància : 74Km.

Temps : 7 hores i 42 min.

Desnivell+ : 2256

Desnivell- : 2962

La ruta no és que sigui de gran atractiu visual ja que és mou en la majoria de temps per dalt dels 2000mts , és un paisatge insòlit , feréstec, I desolador , però tè el mèrit d’aconseguir tal fita com: estar al sostre de la península !!!

 

PD: gràcies a Rafel per fotremos en este lio i a les dones per tindre tanta paciència amb els nostres calvaris…

 Fins aviat (quina sera la pròxima?)

Tortosa a 26/10/2012

 Jere.

2 comentaris:

  1. encara estic mig marejat pero de totes maneres gracies per acompanyarmos mutuament en les nostres locures. continua portantme per mal cami

    ResponElimina
  2. Gracies Victor! aixo Fare , portarte per mals camins.
    El principal culpable ets tu, per donarme idees...
    quina sera la propera???!!!

    ResponElimina